Els mitjans no ho conten. Què seria dels partits (des)governants que tenim, els responsables d'aquesta crisi (als qui Arcadi Oliveres posava fa poc nom i cognoms) i que han acceptat amb gust els diners de les nostres pensions per a cobrir els desperfectes del seu negoci, i de la nostra monarquia, entre d'altres.
La crisi s'ha afrontat de moltes maneres arreu del món. Tenim l'estat espanyol:
- Salvament de les empreses automobilístiques amb diners públics.
- Supersalvament de la banca privada també amb diners públics.
- Reforma laboral, que beneficia als dos anteriors també.
- Reforma de les pensions, amb la que pagaran els tres anteriors descontant-ho de les pensions dels jubilats a futur (els jubilats del futur no es queixen al present...)
I tenim el cas d'Islàndia, on com es narra a nosinmibici.com es va fer dimitir un govern complet, es nacionalitzaren els grans bancs, es decidí no pagar el deute que aquests han creat amb Gran Bretanya i Holanda per la seva ferotge política financera, i on s'acaba de crear UNA ASSEMBLEA POPULAR que reescriurà la seva CONSTITUCIÓ. I tot de forma pacífica, a colp de cassola, crits i bona punteria al llançament d'ous.
Analitzar aquest cas i imitar-lo en els aspectes claus, ajudaria al nostre país a enfortir la democràcia que el sustenta, aproximant-la a la gent d'a peu.
No ens indignem per que açò no estiga als mitjans de comunicació televisius i de premsa majoritària. És natural. Com va a deixar la banca i els potents empresaris que viuen de nosaltres a tot arreu d'Europa (Espanya també!) que els mitjans de la seva propietat conten exemples de com fer-los fora?!.
Espanya és encara covard i desorganitzada per eixir al carrer com ho han fet a El Cairo front a una dictadura. Però Islàndia és l'exemple de com la democràcia més antiga del món ja ha començat a dir prou a l'especulació, el neoliberalisme ferotge i la desvinculació de la ciutadania amb les decisions del govern durant anys.
Valencians, catalans, castellans, andalusos, vascos, gallecs, des d'Islàndia a Egipte, el setge s'estreny. Estem preparats? En breu haurem de dir la nostra, i no estem organitzant-nos!
Fotem-los fóra, ja! Fóra Fabres, Fóra Camps, i fóra als seus successors!