L’anarquista entre corbates enceta la crema d’estructures. Alguns diuen que per fi. Altres pensen, o ara o mai.
Sap que les feres devoren al feble, ha escotat parlar d’una corrupció inherent que corrou els ferros més ferms. I amb tot està decidit.
Serà ell el bàrbar que entre buròcrates envoltarà amb els seus braços càlids les espatlles febles de l’aurea mediocritas imperant?
Serà el bàrbar que esdevé buròcrata, un més de tants?
Tot està a la mirada. La mirada segura. El silenci i el discurs també, però sobretot LA MIRADA NETA.
 |
| Ilustració d'Alberto Montt |
